En aquest article es volen donar unes petites pautes a seguir per la implantació d’un hort ecològic d’autoconsum.

Primer de tot s’aconsella que el treball de l’hort sigui un treball gratificant. És a dir, si nosaltres per la raó, sigui quina sigui per la qual hem decidit treballar un tros de terra, sempre per davant de tot, té que haver-hi el trobar, en aquest treball un joc i no una obligació. Al llarg de la setmana ja es tenen moltes obligacions com horaris, feines estressants , tasques familiars, tasques de voluntariat; per aquest motiu les feines de l’hort s’han de viure com una feina que alliberi tensions i que es faci amb il•lusió i no per obligació.

Pels motius abans esmentats és molt importat el dimensionar la superfície de terra que es vol treballar segons les possibilitats i necessitats. Si s’agafa com a mesura que un hort de 100 m2 és suficient per l’autoconsum d’una família, podem adaptar la superfície al nostre cas segons la disponibilitat de terreny i temps. Moltes vegades es cau amb l’error de voler abarcar superfícies massa grans. Si es té poca terra també es poden conrear hortalisses en jardineres, només cal una mica de creativitat.

El factor limitant és la disponibilitat de l’aigua, sempre cal tenir un punt d'aigua necessari en els mesos més calorosos on hi ha una demanda hídrica elevada per part de les plantes. Segons la situació de l'hort podem seguir diverses estratègies per aprofitar l’aigua. Si és possible les aigües pluvials, cal emmagatzemar-les en una bassa o cisterna, així no es depèn totalment d'un pou i a més cal tenir en compte la sobreexplotació existent de les diferents capes freàtiques.
Si es pot cal optimitzar el reg. Hi ha diferents sistemes de reg localitzat de fàcil instal•lació i automatització que són molt eficients en estalvi d'aigua. Cal evitar el regar per inundació ja que és malversa gran quantitat d'aigua. En èpoques d'insolació elevada sempre es regarà a primera hora del matí o cap el vespre, a fi d’evitar pèrdues per evapotranspiració.

Un dels criteris bàsics d' un hort ecològic és crear biodiversitat, quantes més plantes de diferents espècies hi hagi més s’afavorirà el treball dels insectes auxiliars; el fet de crear zones humides on s’hi puguin amagar petits amfibis, també afavoreix combatre possibles plagues.

En el moment de dissenyar l’hort cal planificar que ens agrada menjar i que es vol tenir en cada estació de l’any. La ubicació més adient és en direcció sud per tenir una bona exposició solar. Seguirem també criteris de permacultura en quan a l’organització de les tasques i situació dels conreus. Per facilitar les tasques si tenim la zona d’horta al costat de la casa hi situarem a prop d’ella els conreus que més habitualment necessitem i plantes aromàtiques que utilitzem en la cuina. La zona on vulguem compostar les restes de la casa, residus de collites, males herbes, també la disposàrem de forma no massa allunyada de la casa així facilitem el treball de reciclar la fracció orgànica dels residus que es genera. El procés del compostatge de la matèria orgànica no genera males olors si es fa adequadament. Si sabem el contingut mineral del sòl sigui per anàlisi química o per plantes indicadores podem afegir en el compostatge esmenes que ens equilibrin mineralment el sòl.

L'incorporació de matèria orgànica és fonamental per obtenir bones collites ja que fem treballar els micoorganismes del sòl. Cal vigilar aportacions massa elevades de compost que poden desequilibrar el sòl segons el seu contingut mineral.

A l’inici de treballar un terreny, si que cal esponjar-lo sigui manualment o amb l'ajuda d'un motocultor. Un cop incorporada la matèria orgànica, ja es poden fer els bancals. Hi ha diferents tècniques però el que si és important, és que un cop són implantats ja no tornar a trepitjar el sòl, així ens estalviem el treballar ja que al trepitjar-lo és compacta. Es faran bancals com a molt de 1,20m d'ample i llargada tal com vulguem però entre 4 i 6 m és l'aconsellable. Amb aquestes mides podem jugar amb la situació, no tenen perquè seguir formes geomètriques rectangulars només, sinó que es pot jugar amb formes circulars, espirals, etc. seguint sempre les mides d'amplada dels bancals abans esmentades. D'aquesta manera podem treballar des de cada costat sense tenir que trepitjar l'interior.

Com s’ha dit abans cal crear biodiversitat. Així, doncs en els bancals s’hi poden plantar diferents plantes al mateix temps i fer una rotació de conreus on sempre hi passi en un moment determinat plantes de la família botànica de les lleguminoses que enriqueixen el sòl. S’hi posaran plantes aromàtiques atraients de diferents insectes. Al mateix temps, si es tenen tanques a prop es poden utilitzar com a tutors i fer-les servir per cultivar-hi plantes enfiladisses.

Pel que fa a les sembres i plantacions és convenient seguir el calendari de l’agricultura biodinàmica, que és pot trobar en moltes llibreries i principalment en botigues de dietètica. En aquest calendari surten els dies del mes i hores més aconsellables per a la sembra i la plantació segons la part que s’aprofita de la planta.

Seguirem tècniques d'acotxat a fi d'evitar males herbes, retenir la humitat del sòl en el bancal amb palla i flocs. I també en els camins a fi d’evitar el creixement d’herbes. Pel que fa referència al marc de plantació si és dens no deixa créixer les males herbes, però cal vigilar, segons la situació de l'horta, que no hi hagi massa humitat i llavors es poden tenir malalties ocasionades principalment per fongs.

Actualment hi ha molta bibliografia però sempre és millor utilitzar la que fa referència a la d’horts propers al del nostre àmbit, ja que les experiències s'adapten millor al nostre clima. Un bon ajut bibliogràfic és La Huerta Familiar Ecològica escrit per en Mariano Bueno editat per Integral. Mariano Bueno és un pioner en agricultura ecològica del País Valencià.

Maite Domènech

Associació Naturalistes Girona