 A continuació ens fem ressò d'un cas de mòbing ambiental al Baix Empordà, de la mà del propietari d'un espai protegit.
"Com molts ja sabreu, l'any 1991 vaig adquirir una part del que fou l'antic estany de Boada (t.m. de Palau-sator) el qual, amb grans dificultats per l'oposició municipal, vaig poder restaurar al llarg dels anys 2003 i 2004. Res m'ha fet més il·lusió a la meva vida que preservar un troç d'aquest país petit, i veure com ocells i amics en poden gaudir en llibertat.
D'ençà fa un parell d'anys estic essent objecte del que en podriem anomenar "mooving ambiental", segurament afavorit per la cada cop més imminent protecció dels aiguamolls del Baix Ter i d'una bona part de la plana agrícola. Així, a les darreries d'estiu del 2008 un agricultor (el qual s'ha mostrat reiteradament en contra de qualsevol figura de proptecció a la zona) va tallar la pràctica totalitat dels tamarius i freixes que hi ha al camí d'accés a l'estany. Val a dir que força d'aquesta arbres tenien soques de 40 i 50 cm de diàmetre i conformaven una important protecció per moltes de les aus de les ribes de l'estany. Malgrat que vaig denunciar els fets al Departament de Medi Ambient i als propis Agents Rurals, i que la premsa gironina se'n feu ressó, els autors d'aital salvatjada esmantingueren en la més absoluta impunitat. El motiu? que els tamarius no són arbres preservats, que la zona no gaudeix encara de cap mena de protecció, i que els arbres es trobaven en un marge de camí que no em pertany, malgrat que delimiti amb l'estany.
 Mesos més tard vaig rebre una trucada d'un altre propietari de la zona que volia obrir camí en aquell sender tan bonic on tots hi haureu passat, i que articula una mena de bòveda ran d'aigua. Un lloc excepcional, on a l'estiu s'hi manté la humitat sota la brancada dels arbres que cobreixen aquest petit camí (vegeu la imatge 1). Després de fer la consulta a un company advocat i rellegir les escriptures, vaig tenir clar que aquest camí em pertanyia, i que per tant, ningú no hi podia entrar. Així li vaig fer saber a aquell propietari, el qual tampoc entenc el seu interès en passar per allà quan de fet el seu camp té accés directe pel camí principal que travessa la zona.
Avui, diumenge 7 de febrer de 2010, alertat per un amic que hi havia anat a passejar, hem trobat tot el camí llaurat i els arbres arrabassats. De fet el camí ja no es veu, i s'ha incorporat funcionalment al camp de dalt (vegeu imatge 2). Demà al matí presentaré denuncia al Mossos d'Esquadra de la Bisbal per ocupació i destrucció de la propietat privada així com delicte de danys, a banda del greu atemptat al medi ambient i a l'estany que tant hem cuidat entre tots."
Ramon Fortià |
